jueves, 4 de diciembre de 2008
Absolutisme
Florenti Maquiavel :va ser politic i escriptor. La seva obra mes coneguda va ser la del O princep, a l’any 1532.
L'absolutisme és un tipus de règim polític en què el titular de la facultat adjunta a la seva persona, concentrat a les seves mans tot el poder, no el control del govern .
Com a categoria, la paraula absolutisme es va inventar molt després que el sistema de poder que se suposa que defineix De fet, en 1797, que utilitza Chateaubriand, per primera vegada, no s'esmenta per a la primera vegada en el Diccionari de l'Acadèmia Francesa en 1878 . Per tant, l'adjectiu s'usa en tots els llibres d'història per caracteritzar la naturalesa del poder polític a França de l'Antic Règim, entre el Renaixement i la Revolució. De fet, és de "poder absolut", les expressions utilitzades per diversos autors en els segles XVI, XVII i XVIII sobre França i Espanya que es deriva de la paraula absolutisme.
Lluís XIV (5 de setembre de 1638 – 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó, des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort. També va obtenir el títol de Comte de Barcelona fins al 1652. Va heredar la Corona amb quatre anys, però no va assumir cap control del govern en persona fins a la mort del seu primer ministre, el Cardenal Mazzarino, al 1661. Lluís XIV, conegut com El Rei Sol i com Lluís el Gran, regnà a França durant setanta-dos anys: el regnat més llarg de la història dels monarques francesos i de cap monarca d'un altre país europeu. Lluís tractà d'incrementar el poder francès a Europa, fent entrar el país en quatre grans guerres: la Guerra de Devolució, la Guerra francoholandesa, la Guerra dels Nou Anys, i la Guerra de Successió Espanyola. Va treballar amb èxit per tal de crear un estat centralitzat i absolutista; molts historiadors sovint el citen com a exemple del despotisme il·lustrat. Lluís XIV va esdevenir l'arquetip de monarca absolutista. Se li atribueix la frase ("L'Estat sóc jo"), tot i que els historiadors consideren que es tracta d'un mite, i que és més probable que la frase li hagi estat atribuïda pels seus oponents polítics com una forma de deixar palès l'estereotip d'absolutisme que ell representava. Ven al contrari, Louis de Rouvroy, Duc de Saint-Simón testimonia el que Lluís XIV va dir al seu llit de mort: Jo me'n vaig, però l'Estat quedarà per sempre.
L'absolutisme és un tipus de règim polític en què el titular de la facultat adjunta a la seva persona, concentrat a les seves mans tot el poder, no el control del govern .
Com a categoria, la paraula absolutisme es va inventar molt després que el sistema de poder que se suposa que defineix De fet, en 1797, que utilitza Chateaubriand, per primera vegada, no s'esmenta per a la primera vegada en el Diccionari de l'Acadèmia Francesa en 1878 . Per tant, l'adjectiu s'usa en tots els llibres d'història per caracteritzar la naturalesa del poder polític a França de l'Antic Règim, entre el Renaixement i la Revolució. De fet, és de "poder absolut", les expressions utilitzades per diversos autors en els segles XVI, XVII i XVIII sobre França i Espanya que es deriva de la paraula absolutisme.
Lluís XIV (5 de setembre de 1638 – 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó, des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort. També va obtenir el títol de Comte de Barcelona fins al 1652. Va heredar la Corona amb quatre anys, però no va assumir cap control del govern en persona fins a la mort del seu primer ministre, el Cardenal Mazzarino, al 1661. Lluís XIV, conegut com El Rei Sol i com Lluís el Gran, regnà a França durant setanta-dos anys: el regnat més llarg de la història dels monarques francesos i de cap monarca d'un altre país europeu. Lluís tractà d'incrementar el poder francès a Europa, fent entrar el país en quatre grans guerres: la Guerra de Devolució, la Guerra francoholandesa, la Guerra dels Nou Anys, i la Guerra de Successió Espanyola. Va treballar amb èxit per tal de crear un estat centralitzat i absolutista; molts historiadors sovint el citen com a exemple del despotisme il·lustrat. Lluís XIV va esdevenir l'arquetip de monarca absolutista. Se li atribueix la frase ("L'Estat sóc jo"), tot i que els historiadors consideren que es tracta d'un mite, i que és més probable que la frase li hagi estat atribuïda pels seus oponents polítics com una forma de deixar palès l'estereotip d'absolutisme que ell representava. Ven al contrari, Louis de Rouvroy, Duc de Saint-Simón testimonia el que Lluís XIV va dir al seu llit de mort: Jo me'n vaig, però l'Estat quedarà per sempre.
lunes, 1 de diciembre de 2008
martes, 25 de noviembre de 2008
miércoles, 19 de noviembre de 2008
Diari 10 Novembre
M'aixeco a les 6:30 del matí, per agafar el bus a les 7:15. Em vesteixo i despres emb rento la cara i em poso colonia. Despre vaig a passejar el gos una mica i de pas vaig a comprarme l'esmorzar, quan arribo em prenc un suc de taronja i unes pastes. M'envaig corrent a agafar el bus, que esta aprop de casa i em porta fins a Marianao que es on estan el cicles formatius. Començo les clases a les 7:15 fins a les 13:45. Torno a agafar el bus per tornar cap a casa i arribo a les 14:15 mes o menys. Arribo a casa i menjo, i com que per la tarda tinc festa doncs faig una migdiada fins a les 17:00. Em desperto i torno a passejar una estona al gos fins que es cansi una mica. Arribo despres del passeig i vigilo una estoneta al meu germa. Despres mes tard repaso el que hem estudiat i quan acabo em conecto al msn una estona fins que estigui el sopar. Miro una estona la televisió i despres m'hen vaig a dormir per descansar fins a les 6:30 del proper dia.
Renaixement
El Renaixement es un periode de temps que ens marca de l'edat mitjana a l'edat moderna.
El Renaixement compren del segle XIV fins a la meitat del XVI.
El Renaixement compren del segle XIV fins a la meitat del XVI.
El terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari , publicada en 1570, però fins al segle XIX aquest concepte no rep una àmplia interpretació històrico-artística.
Fillipo Brunelleschi
Fillipo Brunelleschi
Filippo di Ser Brunellesco Lippi, Filippo Brunelleschi (* Florència 1377 - 15 d'abril de 1446). Arquitecte, escultor i orfebre.
Contemporani de Leon Battista Alberti, Ghiberti, Donatello i Masaccio.
Va ser conegut, sobretot, pel seu treball en la cúpula de la catedral de Florència Il Duomo, i profunds coneixements matemàtics i el seu entusiasme per aquesta ciència li van facilitar el camí a l'arquitectura, a més de portar al descobriment de la perspectiva, la clau de l' art del Renaixement.
Decidit a guanyar-se la vida com a escultor, va participar en un concurs que consistia a realitzar les portes del Baptisteri de Florència el 1401, en el qual s'havia de representar el sacrifici d'Isaac en un marc poli lobulat; havia d'aparèixer Abraham, Isaac, un àngel, dos servents amb un ase, llenya i un xai o una ovella. Va quedar en segon lloc, per no cenyir-se les bases i fer un altar que sembla que estigui portat per l'ase, a més, el rostre d'Abraham apareixia amb expressió irritada; aquest fet va fer que s'inclinen per l'arquitectura en exclusiva.
Filippo di Ser Brunellesco Lippi, Filippo Brunelleschi (* Florència 1377 - 15 d'abril de 1446). Arquitecte, escultor i orfebre.
Contemporani de Leon Battista Alberti, Ghiberti, Donatello i Masaccio.
Va ser conegut, sobretot, pel seu treball en la cúpula de la catedral de Florència Il Duomo, i profunds coneixements matemàtics i el seu entusiasme per aquesta ciència li van facilitar el camí a l'arquitectura, a més de portar al descobriment de la perspectiva, la clau de l' art del Renaixement.
Decidit a guanyar-se la vida com a escultor, va participar en un concurs que consistia a realitzar les portes del Baptisteri de Florència el 1401, en el qual s'havia de representar el sacrifici d'Isaac en un marc poli lobulat; havia d'aparèixer Abraham, Isaac, un àngel, dos servents amb un ase, llenya i un xai o una ovella. Va quedar en segon lloc, per no cenyir-se les bases i fer un altar que sembla que estigui portat per l'ase, a més, el rostre d'Abraham apareixia amb expressió irritada; aquest fet va fer que s'inclinen per l'arquitectura en exclusiva.
domingo, 16 de noviembre de 2008
viernes, 31 de octubre de 2008
jueves, 30 de octubre de 2008
lunes, 27 de octubre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
UN AIRE
La nit és un privilegi
teixit tot de seda i or
i ara et jugues el teu sostre
per tastar-ne la finor.
I et lleva la pell,
et guanya les bales,
fa ballar les portes,
tot perquè t'hi vegis.
Llavors obren els llavis
finestres de l'amor
i sembla que s'ofeguin,
que diguin per favor.
La nit és déu vist de cara.