jueves, 4 de diciembre de 2008
Absolutisme
Florenti Maquiavel :va ser politic i escriptor. La seva obra mes coneguda va ser la del O princep, a l’any 1532.
L'absolutisme és un tipus de règim polític en què el titular de la facultat adjunta a la seva persona, concentrat a les seves mans tot el poder, no el control del govern .
Com a categoria, la paraula absolutisme es va inventar molt després que el sistema de poder que se suposa que defineix De fet, en 1797, que utilitza Chateaubriand, per primera vegada, no s'esmenta per a la primera vegada en el Diccionari de l'Acadèmia Francesa en 1878 . Per tant, l'adjectiu s'usa en tots els llibres d'història per caracteritzar la naturalesa del poder polític a França de l'Antic Règim, entre el Renaixement i la Revolució. De fet, és de "poder absolut", les expressions utilitzades per diversos autors en els segles XVI, XVII i XVIII sobre França i Espanya que es deriva de la paraula absolutisme.
Lluís XIV (5 de setembre de 1638 – 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó, des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort. També va obtenir el títol de Comte de Barcelona fins al 1652. Va heredar la Corona amb quatre anys, però no va assumir cap control del govern en persona fins a la mort del seu primer ministre, el Cardenal Mazzarino, al 1661. Lluís XIV, conegut com El Rei Sol i com Lluís el Gran, regnà a França durant setanta-dos anys: el regnat més llarg de la història dels monarques francesos i de cap monarca d'un altre país europeu. Lluís tractà d'incrementar el poder francès a Europa, fent entrar el país en quatre grans guerres: la Guerra de Devolució, la Guerra francoholandesa, la Guerra dels Nou Anys, i la Guerra de Successió Espanyola. Va treballar amb èxit per tal de crear un estat centralitzat i absolutista; molts historiadors sovint el citen com a exemple del despotisme il·lustrat. Lluís XIV va esdevenir l'arquetip de monarca absolutista. Se li atribueix la frase ("L'Estat sóc jo"), tot i que els historiadors consideren que es tracta d'un mite, i que és més probable que la frase li hagi estat atribuïda pels seus oponents polítics com una forma de deixar palès l'estereotip d'absolutisme que ell representava. Ven al contrari, Louis de Rouvroy, Duc de Saint-Simón testimonia el que Lluís XIV va dir al seu llit de mort: Jo me'n vaig, però l'Estat quedarà per sempre.
L'absolutisme és un tipus de règim polític en què el titular de la facultat adjunta a la seva persona, concentrat a les seves mans tot el poder, no el control del govern .
Com a categoria, la paraula absolutisme es va inventar molt després que el sistema de poder que se suposa que defineix De fet, en 1797, que utilitza Chateaubriand, per primera vegada, no s'esmenta per a la primera vegada en el Diccionari de l'Acadèmia Francesa en 1878 . Per tant, l'adjectiu s'usa en tots els llibres d'història per caracteritzar la naturalesa del poder polític a França de l'Antic Règim, entre el Renaixement i la Revolució. De fet, és de "poder absolut", les expressions utilitzades per diversos autors en els segles XVI, XVII i XVIII sobre França i Espanya que es deriva de la paraula absolutisme.
Lluís XIV (5 de setembre de 1638 – 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó, des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort. També va obtenir el títol de Comte de Barcelona fins al 1652. Va heredar la Corona amb quatre anys, però no va assumir cap control del govern en persona fins a la mort del seu primer ministre, el Cardenal Mazzarino, al 1661. Lluís XIV, conegut com El Rei Sol i com Lluís el Gran, regnà a França durant setanta-dos anys: el regnat més llarg de la història dels monarques francesos i de cap monarca d'un altre país europeu. Lluís tractà d'incrementar el poder francès a Europa, fent entrar el país en quatre grans guerres: la Guerra de Devolució, la Guerra francoholandesa, la Guerra dels Nou Anys, i la Guerra de Successió Espanyola. Va treballar amb èxit per tal de crear un estat centralitzat i absolutista; molts historiadors sovint el citen com a exemple del despotisme il·lustrat. Lluís XIV va esdevenir l'arquetip de monarca absolutista. Se li atribueix la frase ("L'Estat sóc jo"), tot i que els historiadors consideren que es tracta d'un mite, i que és més probable que la frase li hagi estat atribuïda pels seus oponents polítics com una forma de deixar palès l'estereotip d'absolutisme que ell representava. Ven al contrari, Louis de Rouvroy, Duc de Saint-Simón testimonia el que Lluís XIV va dir al seu llit de mort: Jo me'n vaig, però l'Estat quedarà per sempre.
lunes, 1 de diciembre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
